SANT JERONI DE COTALBA

    Hem anat finalment a Gandia a descobrir alguns dels misteris que entranya la vida exagerada de mossèn Ausiàs March nascut justament el mes d'agost de l'any 1400. Vam viatjar a Gandia i per la comarca de la Safor aquest dies temperats de desembre. El viatge enmig d'esplèndits i acolorits tarongers i mandariners s’ha desenvolupat placèvolament amb suavitat i tranquil·litat. Hem vist la ciutat de València i la seva part antiga. Les torres de Quart i de Serrà, el Miquelet i la catedral. València, sempre amb el pensament del ben enamorat Ausiàs March. Hem fet cap a la ciutat de Gandia i vam visitar el palau ducal, pel nostre gust massa auster, negre de taüt i de gust resclosit i amb humitat de jesuïtes. Massa tocat de la tenebra jesuítica. Al matí del dia abans de la Immaculada vam anar a Sant Jeroni de Cotalba vers la vila de Martxuquera a la zona muntanyenca Gandia. A l'època medieval, concretament a finals del segle XIV, sembla que vers la data de 1388 el Duc de Gandia el va fer erigir el monestir i Pere March, pare de l'il·lustre poeta de Gandia Ausiàs March va ser l’encarregat de seguir les obres del monestir.  Teníem curiositat de visitar aquest monestir de frares Jeronis el qual anà a mal borràs pels efectes de la desamortització de 1835. Però tant se val, com que la construcció pertangué de molt a prop a la família March teníem molt interès per veure’n les dependències. Sabíem d’antuvi que el propi Pere March està sepultat al monestir juntament amb les mullers del seu fill Ausiàs, ens referim a la primera dona d’Ausiàs March, Isabel Martorell i Joana Escorna i volíem apreciar de ben a prop els ressons de la família en els murs del cenobi.  El campanar de Sant Jeroni de Cotalba és construït amb una pedra blanquinosa que dóna una aparença com encalcinada de la torre, però no el campanar va ser construït amb pedra blanca del territori, d'aquí el nom de Cota alba, muntanya blanca. 

   Sant Jeroni de Cotalba, malgrat les vicissituds del seu abandonament, els expolis, les guerres i altres desastres es presenta avui com una baluerna que impressiona. S’accedeix al monestir per un camí dit reial, puix el cenobi esdevingué reial perquè hi va sojornar el rei Felip II i concedí als frares el títol. El camí es flanquejat per uns plàtans alts que a l'estiu deuen fer una ombra agraïda. Al bell mig del camí que duu al reial monestir hi ha una creu gòtica que anuncia al visitant que està a punt d’entrar en antics dominis feudals monàstics. S’entra al pati d’armes de Sant Jeroni per un portal que semblaria el d’un cementiri perquè està tot repintat de calç. Pujant a mà dreta queden encara vestigis de les antigues dependències medievals que van ser ocupades darrerament pels moriscos. Al centre del pati hi ha una bella font de factura gòtica. El campanar de pedra blanca amb merlets fa molt de respecte i dóna a l’indret un aire certament de fortalesa medieval i des d'allà dalt es domina la vall que mena a Olleria, i cap a Xàtiva. S’entra a Sant Jeroni per una porta gran flanquejada per una façana en la qual hi ha unes cadenes que pengen a tot vol de la porta. La cadena és símbol de reialesa diuen. Un cop a dins hom pot visitar l’àmplia cuina. Llavors hom pot endinsar-se al claustre i a les dependències que han estat transformades pel mal gust neogòtic del segle dinou. Tot és pintat. El claustre és tot revestit de calç pintada. No és un claustre purament de pedra. De pedra hom veu només els basaments de les arcades que certament són de factura gòtica i les claus de volta. La resta pintat de calç. La volta de les sitges d'oli és bastant autèntica, com el mostrari d'estris agrícoles que hom ha conservat. Al fons del claustre una escala amb barana decorada fa pensar en una escala decorada a l’estil gòtic flamíger francès, però no, és posterior del XVI sembla. Des d’un replà d’aquesta mateixa escala diuen que hi va predicar Sant Vicent Ferrer. Sigui com sigui pel fet que l’encarregat de l’obra primigènia de Sant Jeroni de Cotalba fos el cavaller de Gandia Pere March, hom imagina el petit Ausiàs March acompanyant en un moment o altre al seu pare pels indrets del cenobi. Posteriorment el monestir guardaria una relació afectiva del poeta. Els seus familiars més propers són enterrats en algun indret de l’església. És una llàstima que no s’hagi excavat en profunditat el sòl de l’església perquè potser apareixeria algun vestigi de les tombes dels March. Pel que fa als papers, documents i llibres que posseïa el monestir estan guardats als Arxius reials de València. La història del monestir està poc estudiada segons ens assegurà el guia.

   

      Després de la visita dels indrets cenobítics, vam endinsar-nos a l’església. Tot ha estat transformat de mala manera en una estètica divuitesca de calç i guix que espanta l’ànima. Tot està per restaurar i potser sota la calç abarrocada i ventruda, podria aparèixer algun vestigi dels darrers temps medievals, de l’època en la que el poeta Ausiàs March senyorejava Beniarjó i Gandia. segur que apareixerien pedres esculpides de la calç de les parets i uns centímetres per sota del trespol de l'església. 

     Sigui com sigui a Sant Jeroni hom hi sent d’alguna manera el palpitar d’algun dels períodes de la vida del gran poeta valencià Ausias March. La vista des de Sant Jeroni és relaxant, enllà la població de Martxuquera, Ròtova i Palma la Reial de Gandia. Tot envoltat de mandariners i tarongers. Magnífic en una pau també inalterable. L'ndret mereix la visita als encontorns de Gandia per fer-se la idea del paisatge que veié 'naixer' Mossèn Ausiàs March. Si pensem que Ausiàs March és el Shakespeare de la llengua catalana/valenciana, a Gandia hi hauria d'haver-hi una marxanderia relacionada amb el poeta que hauria de fer peregrinar gent de tot el món.