sábado, 25 de diciembre de 2010

DE CONSELLERS DE CULTURA CATALANS

    


 

      Llegeixo en un diari que el recent escollit President de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Artur Mas, ha entrat en converses amb el Sr. Ferran Mascarell per proposar-lo en el seu govern com a conseller de cultura de la nostra institució. Em sembla una bona proposta sobretot atenent que Ferran Mascarell gaudeix d'una llarga i plausible trajectòria com a gestor cultural a l'Ajuntament de Barcelona i al govern de Pasqual Maragall. He llegit en un diari que la proposta del Sr. Mas respon a una estratègia deliberadament política. Proposant Ferran Mascarell com a conseller de cultura en un govern de Convergència i Unió, es desbrossa més el camí per a l'alcaldia de Barcelona atès que al senyor Xavier Trias, etern candidat a la mangala barcelonina, se l'alliberaria d'un molt bon candidat també per a l'alcaldia de Barcelona. Estratègia política doncs. Ja veurem què acaba dient de la proposició Ferran Mascarell.

    Mascarell és un magnífic intel·lectual d'àmplies mires, una persona a la qual respecto molt sobretot pel seu bagatge, per les seves al·locucions a la ràdio pels seus llibres i pels seus articles al diari Avui. Sempre m’ha agradat el seu clar, nítid i diàfan catalanisme. Qualitats personals evidentment, però Ferran Mascarell, és dels meus, de la meva corda. És -deixeu-m’ho dir- de les línies d'aquell PSC que durant molts anys pretenia també l'amic Raimon Obiols, un PSC intel·lectualment més impecable, més elegant i pregonament arrelat al país. Mascarell és un home elegant en totes les seves formes. No tinc cap dubte que Ferran Mascarell pot esdevenir un magnífic conseller de cultura. Encara que la proposta li vingui de la mà d'Artur Mas, jo crec que Mascarell pot fer un bon paper en el govern català. Ja us dic, no sé si l'oferta de Mas respon clarament a l'estratègia política que apuntava en començar o no, però la cosa certa és que s'aprecia el gest del President de la Generalitat envers un membre destacat i destacable del PSC.

     El President de la República Francesa Nicolàs Sarkozy ja va extendre també la mà a gent de vàlua del Partit Socialista Francès en configurar el seu govern. Jo crec que aquests gestos estan bé. Sens dubte, ara més que mai aposto pel govern dels millors, el país ho necessita imperiosament. Ferran Mascarell és un home de vàlua. (Ara jo em dic per a mi mateix i en veu baixeta, es sentiria còmode Mascarell al mig de personatges de carisma més trabucaire i sovint barroerament antisocialistes com el Sr. Felip Puig? Troben que és elegant l’ultrancer independentista Felip Puig?).

     Res està escrit i tot està per veure. El recent Molt Honorable Sr. Artur Mas, em sembla capacitat i té una imatge de persona elegant i fa bé per apostar per l'obiolista Ferran Mascarell. Tanmateix però l'ex-conseller Joan-Manel Tresserras ha estat també una persona de gran vàlua al davant de la conselleria de cultura. Tal vegada jo també el tornaria a proposar com a conseller de cultura, si més no -entre altres coses- el proppassat dia 12 de desembre durant la inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter que van projectar els amics socialistes de Sarrià, Joan-Manel Tresserras va fer una abrandada defensa de l'accés a la cultura de les classes populars. Tresserras amb un discurse senzill, gens retòric, entenedor, va parlar molt espontàniament i sincera del determinisme que plana en els destins de les persones. Va dir que els qui neixen en un lloc pobre i són de condició humil, senzills treballadors, ho tenen més difícil de poder ser i poder desenvolupar-se socialment i assolir uns determinats nivells de cultura. Va parlar de pobres i de rics, de com els qui han nascut en un medi burgès tenen i han tingut més possibilitats d’accés a la cultura. Tresserras va parlar del determinisme que plana sovint en les persones i en els pobles. Jo que he conegut alguns fills de casa bona de Barcelona, fills de la burgesia del país i he estat a les seves cases i he vist les seves biblioteques, sé com és important que el país des de tots els punts cardinals s’equilibri també des del punt de vista cultural.

    Sarrià de Ter que ha estat en la seva tradició urbana essencialment un poble humil de gent treballadora, de gent honesta, a vegades amb poques possibilitats i pocs recursos, no és un poble de famílies burgeses, per tant, clarament, l’acció dels governs progressistes ha fet que avui el poble s’hagi dotat d’una magnífica, àmplia i diàfana biblioteca pública. Val a dir que les sarrianenques i sarrianencs no han de parar perquè els petits nuclis allunyats de la gran Barcelona també necessiten de bons equipaments culturals. Ara mateix si jo fos conseller de cultura maldaria perquè Sarrià de Ter posés en marxa el projecte d’un nou teatre, una nova sala la qual permetés que en un futur no massa llunyà Sarrià de Ter pogués gaudir també d’un esplèndit teatre i es pogués incorporar a la programació de la xarxa de teatres de l’Àrea Urbana de Girona. Tenint el de Bescanó, Salt i Fornells, en falta el de Sarrià. Per això és important que en un bon govern hi hagi persones de gran sensibilitat extrabarcelonina, personatges com Joan-Manuel Tresseres o Ferran Mascarell.

           Molt Honorable President, en prengui bona nota!    

No hay comentarios:

Publicar un comentario