EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT DANIEL, DOCUMENTAT EN LLIBRE
Agradable sorpresa per aquest Nadal 2010. L’alcaldessa de Girona em fa arribar un llibre preciós sobre el Monestir de Sant Daniel. Sempre he dit que convindria molt documentar i redactar la història dels antics convents i monestirs que hi havia hagut a la ciutat de Girona abans dels lamentables processos de desamortització que sentenciaren a mort i a la degradació més absoluta, les florides cases de religió de la ciutat a partir de 1835.
Però avui tenim un llibre esplèndit que ens documenta la fundació, els orígens de la vida d’un monestir benedictí de Girona el qual en els seus més de mil anys d’història s’ha mantingut en el mateix indret i ha estat majoritàriament habitat i custodiat tostemps per les monges benetes. El monestir de Sant Daniel es manté avui encara en un paratge meravellós de la ciutat de Girona, la Vall de Sant Daniel.
Al segle IX l’indret era conegut per Vall Tenebrosa i al segle X els documents fan referència a la Vall Bascona.la Vall i passà a anomenar-se Vall de Sant Daniel, nom el qual es manté avui entre els gironins. No obstant això, la vall a l’hivern és freda, boirosa i certament ombrívola. Però és el cicle vital de la nostra vida; després d’un hivern ve la primavera i així successivament. A la primavera és un goig anar a passejar pels boscos i rodals del monestir. Quants poetes i poetesses no han lloat els seus goigs!
Pel que es desprèn de la documentació del llibre que acaba d’editar l’Ajuntament de Girona juntament amb el patrocini d’Abertis, va ser el renombrat bisbe de Girona Pere Roger el 18 de juny de 1015 qui va vendre als comtes de Barcelona, Ramon Borrell i a la reina Ermessenda l’església i l’alou de Sant Daniel. Així, doncs, sabem que la primitiva església de Sant Daniel havia estat propietat de la catedral de Girona que aleshores es trobava en fase lenta de construcció. L’església de Sant Daniel va ser venuda per cent unces d’or. Aquestes rendes que va rebre el bisbe Pere Roger –que devien ser un bon capital per l’època- van ser incorporades al pressupost de la fàbrica romànica de la nostrada i aimada catedral. L’altar de la nova catedral romànica va ser consagrada el 21 de setembre de 1038 i a l’acte de consagració hi van assistir un bon nombre de bisbes i abats, la benefactora reina Ermessenda de Carcassona, la seva jove Guisla de Lluçà i el seu nét Ramon Berenguer I i altres personatges. Cal dir que entre prínceps tot quedava a casa puix que la reina Ermessenda era germana del bisbe Pere Roger. Sigui com sigui, el bisbe ven una propietat a una parenta pròxima, i aquesta esdevé protectora del monestir, el protegeix i el fa desenvolupar. Llavors el monestir va ser dotat de propietats, de terres i de masos els quals esdevindrien dependents i amb el temps, per la protecció santa que oferia el monestir, per les indulgències divines, redimiren in secula seculorum els seus pagaments, els seus delmes i les seves primícies al monestir. La dotació del monestir de Sant Daniel de Girona –pel que es desprèn del llibre- esdevé també un clar exemple del que ha estat en el nostre país el feudalisme monàstic. Ço és si hom volia protecció divina, doncs a pagar i a redimir a l’Església. I així ha estat durant segles, l’Església ha estat un gran poder econòmic també. Això és com avui les companyies d’aigua i de llum, ens vénen, ens apreten, ens fan pagar per un element que existeix a la natura que és de tothom i no és de ningú, però està clar qui vol consumir aigua o llum ha de pagar. El mateix s’esdevenia a l’edat mitjana, si volies protecció divina, doncs, havies de satisfer i redimir (o sia pagar) la teva hipoteca celestial, in secula seculorum.
El llibre, doncs, esdevé un magnífic document gràfic i escrit sobre aquest cenobi religiós extramurs de la ciutat de Girona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario