Hola a tothom.
He volgut encapçalar aquest apartat de notes amb el nom de ELS PLANS DE PANOPEU, perquè aquestes planures són a Grècia a la zona de la Beòcia i s'esmenten tant al poema èpic de La Ilíada com en el de L'Odissea homèrica, però aquests plans o aquestes planures gregues em recorden unes planures que m'aprecio molt dalt d'una muntanya de les comarques gironines on a vegades he pujat a meditar. No us diré el lloc on són perquè allà em retrobo lul·lianament amb mi mateix i com sigui que aquesta secció la vull titular així, doncs, m'emporto el secret però us deixo algunes reflexions de caràcter cultural que amb el temps aniré millorant.
El subtítol del "El faristol" és perquè es tracta d'un estri que -com tants lletraferits- faig servir sovint. El tinc sempre a sobre la taula d'escriure de casa. Em fa molt de servei, sobretot per a sostenir els llibres amb els quals treballo. Ja sé que és redundant dir això, però és que a vegades al faristol hi deso papers importants també, no us penseu. A més, el meu faristol me'l va fer amb bella fusta de roure el meu pare i ja podeu imaginar-vos que per mi, a més de ser un objecte molt útil, és un record del treball de fusteria sempre ben fet que tothora ha fet el meu pare.
D'un faristol els francesos en diuen lutrin, le lutrin, els italians, il leggìo, en anglès lectern / bookrest i en castellà antic: facistol i més modernament en diuen un atril. Sembla que la paraula prové de l'antiga llengua germànica faldistol paraula composta, puix faldan, vol dir plegar i stol, vol dir cadira; o sigui com cadira plegable però no per a desar-hi els respectius darreres, sinó lloms i tapes de llibre.
El faristol és un estri que faig servir de suport, com la ploma, com l'ordinador, com aquesta pàgina que enceto ara mateix. He començat aquesta sèrie una mica a instància de la meva amiga sarrianenca l'Assumpció Vila que ja fa anys que va començar la seva columna d'opinió. A dir veritat la columna de l'Assumpció és esplèndida. És capaç de comentar-hi moltes coses i això està bé perquè aquest estri que fem servir, l'ordinador -com el faristol- és un element de suport al nostre pensament, i com que volem expressar les nostres opinions, doncs, no hi ha res més bo que una finestra esbatanada al que passa al món, al que passa prop nostre, al que s'esdevé en la nostra ciutat i en els nostres pobles.
A insistència, doncs, de l'Amiga Assumpció que està per les noves tecnologies, heus ací, doncs, la meva columna que he intitulat: "Els Plans de Panopeu" un faristol obert al món. Ja podeu apreciar que em costa emprar la paraula blog, així acabada amb g. Quan érem escolars fèiem servir els blocs, escrit amb c. ja m'enteneu, els d'espiral, de tota la vida, amb unes tapes granatoses o verdoses de cartoné, blocs petits i grans, apaïsats o amb l'espiral de cantó. Blocs, amb c, no amb g.
El faristol és un estri que faig servir de suport, com la ploma, com l'ordinador, com aquesta pàgina que enceto ara mateix. He començat aquesta sèrie una mica a instància de la meva amiga sarrianenca l'Assumpció Vila que ja fa anys que va començar la seva columna d'opinió. A dir veritat la columna de l'Assumpció és esplèndida. És capaç de comentar-hi moltes coses i això està bé perquè aquest estri que fem servir, l'ordinador -com el faristol- és un element de suport al nostre pensament, i com que volem expressar les nostres opinions, doncs, no hi ha res més bo que una finestra esbatanada al que passa al món, al que passa prop nostre, al que s'esdevé en la nostra ciutat i en els nostres pobles.
A insistència, doncs, de l'Amiga Assumpció que està per les noves tecnologies, heus ací, doncs, la meva columna que he intitulat: "Els Plans de Panopeu" un faristol obert al món. Ja podeu apreciar que em costa emprar la paraula blog, així acabada amb g. Quan érem escolars fèiem servir els blocs, escrit amb c. ja m'enteneu, els d'espiral, de tota la vida, amb unes tapes granatoses o verdoses de cartoné, blocs petits i grans, apaïsats o amb l'espiral de cantó. Blocs, amb c, no amb g.
Del que escriuré en aquest espai, prefereixo dir-ne 'columna', com si em toqués escriure en la columna d'un diari. Així, doncs, aquesta columna serà meva i vostra. Procuraré de comentar-hi aspectes i qüestions que m'envolten, que em preocupen i em neguitegen. Ja veuré...pel meu magí passen coses i ja sabeu que sóc inquiet i que m'agrada tenir idees i dir-les. Fa massa temps que m'he guardat massa pensaments, massa coses i idees. Ai las! Vull exterioritzar-les, tal vegada perquè els qui no em coneixen tant, em puguin conèixer més, tot i que -ja sabeu- que a una persona no se l'acaba de conèixer mai. I entendre-la del tot, doncs, esdevé sens dubte àrdua tasca. Doncs, vinga, algú dirà, i do! benvingut al club. Aquí em teniu!
En parlarem, fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario