CLAUDIO MONTEVERDI

    Venècia. La temperatura del dia a la ciutat de Marco Polo aquell matí de febrer era excel·lent. Vigíles del memorable carnestollendas que vam veure. La plaça un èxtasi encomanadís perquè oh meravella! no hi havia hagut ni boira ni humitats de cap mena aquella nit. Els transeünts, instal·lats en les seves taules rodones, gaudien dels seus cafès a l'escalforeta del sollell benigne a l'àgora pública més fascinant d'Europa. Les cambreres i els cambrers anaven i tornaven delerosos bo i servint unes tassetes de cafès ristrettos i capuccinos. Vaig poder entrar a la catedral de Sant Marc aquell migdia de febrer assolellat, una jornada certament excepcional. En entrar per una de les portes laterals més properes al palau del duxs, una penetrant, agradable i càlida olor d'incens contrastà amb el lleuger airet que arribava enllà del llevant de la llacuna. Els daurats bizantins de la basílica accentuaven una lluminositat difusa, emboirada, abarrocada però fascinant, la qual em transportà irremissiblement al principi del segle XVII.

    En contemplar les fastuoses i belles decoracions de les capelles i de la nau, de veure la posició dels dos vells orgues, em vaig recordar immediatament que el doctíssim compositor Claudio Monteverdi a primers de 1600 hi havia exercit el càrrec de mestre de capella. Immediatament vaig pensar en els sublims acords d'arpa i guitarrone, en les chaconnes, en els baixos continus a l'orgue que poblen sovint l'excepcional orquestració per a les corals de Mestre Monteverdi. El propi Monteverdi esdevingué organista de la basílica en la qual hi romangué uns trenta anys. Al temps del mestre cremonès la capella catedralícia de Sant Marc era formada per una trentena de cantaires i d'uns sis instrumentistes amb dos orgues. Em van venir a la memòria les suaus i bellíssimes notes dels madrigals del mestre dels Gonzaga de Màntua.

   Avui podem rememorar els diversos llibres de madrigals en diverses edicions. Voldria destacar, però, les fabuloses interpetacions del Grup Cantus Cölln dirigits per Konrad Junghänel, sobretot en la Selva morale e spirituale. Sublim el Dixit Dominus i el Confitebor tibi domine. Quina meravella de món... Venècia...mestre Monteverdi: "Adoramus te, glorificamus te".  Memorables són també les versions monteverdianes del mestre català Jordi Savall. Inoblidable la seva versió operística de l'Orfeo al Gran Teatre del Liceu. El cor de les nimfes és per a mi un dels exemples més plàstics, més estètics del què és la bellesa en aquest món: "Lasciate i monti, lasciate i fonti, ninfe vezzose e liete. E in questi prati ai balli usati vago il bel piè rendete." Quanta, quanta, bellesa mestre Claudi. El mestre de capella de San Marc de Venècia va haver de moure's en els cànons del darrer renaixement i el primer barroc pero sabé mantenir-se en una gran tessitura arquetípicament renaixentista. Llavors vingueren els seus deixebles que van mantenir magistralment el temperament renaixentista. Salve! doncs, Giovanni Rovetta, el teu nom el mantindrem per sempre més vinculat a l'egrègia ciutat i als ensenyaments de mestre Claudi, "Beatus vir, beatus vir qui timet Dominum, in mandatis eius volet nimis."